Mä by Elma Vila

“El color és el lloc on la nostra ment i l’univers es troben” Paul Klee.

Ella es llevava cada matí i agafava un to diferent a l’armari de Pantone. Alguns dies, els dits recorrien hàbils la gamma de verds fins que topaven amb el més ple d’esperança. Altres, un rosa pastel li deia fluixet “La vida pot ser bonica, si ho vols” i ella queia rendida als seus peus. Algunes nits, però, els colors tornaven desaturats als seus calaixos, deixant un rastre d’entrebancs, males cares i silencis. Calien hores i un son reparador perquè tornessin a brillar de nou. Però sempre ho feien. I la ciutat despertava de nou enmig d’una explosió de blaus, vermells i turqueses.

“Color is the place where our brain and the universe meet” Paul Klee

She woke up every morning and picked a different tone in the Pantone’s closet. Some days, her fingers went through all the green spectrum until it clashed with the most hopeful one. Others, a soft pink whispered “Life can be beautiful if you want” and she surrendered. But some nights, colors came back dried out to their drawers, leaving a trail of obstacles, pouting and silences. It took hours and sleep to shine again. But they always did. And the city woke up again on a explosion of blue, red and turquoise.

[model: Natàlia. Location: Bunkers del Carmel. Barcelona. Make up and hair: Mery and Ángel. Look: Mimetik Bcn, Converse]